Aprendre

ELS PAISATGES

1. Com són els paisatges de muntanya

Als paisatges de muntanya hi ha muntanyes i valls, i pobles petits.

Les muntanyes són terrenys elevats i amb pendents. Les valls són els terrenys plans situats entre muntanyes.

En una muntanya distingim tres parts:

• Peu. És la part més baixa de la muntanya.
• Cim. És la part més alta.
• Vessant o falda. És el terreny que va des del peu fins al cim.

Les muntanyes poden estar aïllades o agrupades. Diverses

muntanyes alineades formen una serra i diverses serres pròximes formen una serralada.

2. Els paisatges de les planes

Als paisatges de les planes hi ha unes grans extensions de terreny pla. Hi poden haver petites elevacions del terreny, que s’anomenen turons o puigs. Hi ha molts pobles i camps de conreu.

Als paisatges plans podem trobar erms, camps i també hortes:

• Erms. Són terrenys plans, més elevats que les terres del voltant, i que tenen poca vegetació.
• Camps. Són terrenys plans, menys elevats que els erms. Hi ha conreus i hi sol passar algun riu.
• Hortes. Són les zones planes més pròximes al riu.

3. Els canvis en el paisatge

Als paisatges hi ha elements naturals, com ara les muntanyes, les planes, la vegetació, els rius... I també hi ha elements fets per les persones, que modifiquen el paisatge:

Les construccions, com ara les cases, les fàbriques, les granges, les carreteres, les vies de tren, els túnels, els ponts... Els camps de conreu, que han substituït la vegetació natural.

Les mines i les pedreres, que han canviat l’aspecte de moltes muntanyes

4. Com són els paisatges de costa

Les costes són terrenys situats a prop del mar.

La costa pot ser alta o baixa.

A la costa alta hi trobem penya-segats, que són terrenys alts i rocosos, contra els quals xoquen les onades del mar.

A la costa baixa destaquen les platges, que són terrenys plans de sorra o de pedres.

5. Les formes de la costa

La costa té formes molt variades, i en destaquen les següents:

• Cap. És una part de terra que entra al mar.
• Península. És un terreny envoltat d’aigua per tots els costats, menys per un, anomenat istme.
• Illa. És una porció de terra envoltada d’aigua per tots els costats. Un grup d’illes properes forma un arxipèlag.
• Badia. És una entrada del mar a la terra.

Quan és molt gran es diu golf.

6. Els canvis en els paisatges de costa

Als paisatges de costa hi viuen moltes persones. Per això el paisatge s’ha modificat intensament.

Alguns dels canvis que han fet les persones a la costa són els següents:

• S’hi han edificat molts hotels i apartaments.
• S’hi han construït carreteres i ponts perquè les persones i les mercaderies arribin fins a les poblacions.
• S’hi han construït ports perquè els vaixells puguin estar protegits.

ELS RIUS I ELS EMBASSAMENTS

1. Com és un riu

Els rius són corrents continus d’aigua que neixen a les muntanyes. Després, baixen cap a terres més baixes i planes. I, finalment, desemboquen en un altre riu o al mar. Els rius que desemboquen en altres rius es diuen afluents El terreny enfonsat per on corren les aigües d’un riu s’anomena llit. La quantitat d’aigua que porta és el cabal

.
2. El curs d’un riu

El riu fa un recorregut des del naixement fins a la desembocadura. Aquest recorregut s’anomena curs. En el curs d’un riu es diferencien tres zones:

• el curs alt,
• el curs mitjà
• el curs baix. 

Al curs alt, el riu és estret i corre per la muntanya. Duu poca aigua, que va a gran velocitat.
Al curs mitjà, el riu s’eixampla i corre per la plana. Duu més aigua i la velocitat disminueix.
Al curs baix, el riu corre lentament cap a la desembocadura.

3. Les ribes dels rius

A les ribes dels rius creixen moltes plantes.
Arbres, com ara àlbers o freixes; arbustos, com ara esbarzers o tamarius, i herbes, com ara joncs i bogues. Aquesta vegetació forma el bosc de ribera. 

Com que les terres planes i pròximes als rius són molt apropiades per a l’agricultura, moltes vegades s’ha substituït el bosc de ribera per camps de conreu.

4. Els llacs i els embassaments

A més a més dels mars i els rius, també trobem aigua als llacs i als embassaments.

• Llacs. Són grans extensions d’aigua dolça.
• Quan tenen una mida petita s’anomenen llacunes.
• Embassaments o pantans. Són llacs fets per les persones. Es construeixen en el curs d’un riu, amb un mur o presa que reté l’aigua.